Andrea Monteneri
La darrera caiguda
Vas oblidar que aquests passos no eren teus,
I en l’acte de redirigir els peus, tremolosos,
vas mirar enrere com qui se sap coratjós per dir adéu.
La sorra trèmula, sortint i galopant desfà aquest nus que ens pesa.
I amb la llum presa i els ulls clavats,
t’obres pas després de la darrera caiguda,
com qui se sap llest per oblidar.