01

“veig la gent creixent tan ràpid que em miro i em veig bebé. i em veig les ferides que cal curar amb saliva i els peus massa nets i el cos massa net i la vida massa neta i trista.
sempre parlant del mateix. la roda, el cercle;
la tanca que em tanca.
el abrazo, el despegue y la caída.
la sang, la ferida i la cura
de les costelles, que són l’armadura que portem a dins des de petits.
el volar, las alas rotas,
las aletas,
el fluir del río y la risa
que nos lleva al ir y venir de un mar que no logra escapar de sí mismo.

com una roda que ens porta a menjar-nos el terra amb la caiguda, incorporar-nos
i trobar tot allò que creiem perdut dins nostre ara en forma de nàusea que vol sortir cap enfora.

és un cicle és un cicle.
és un bucle.
i la culpable és la pedreta dins el cap.”

@avetto.doon
@elgatoastronauta