Pau Cardellach

@cardellach

La fragilitat del temps

Tenim dret a la despreocupació d’allò que no només no ens omple, sinó que ens buida. O que ens creiem que ens omple, però es tan eteri, que en necessitem sempre més, fins que, com la copa de Pitàgores, se’ns buida el glop i ens quedem orfes. En aquest viure buit de ritme accelerat, oblidem, o hem oblidat, que allò considerat superflu, banal, que sempre hi és i que per tan sempre hi serà, en realitat ho és tot. I quan més ens hi allunyem, més ens convertirem en res, i el tot seguirà sent natura.